dilluns, 20 de juliol del 2020

Opinió: que això sigui només un inici

FOTO: 'Vamos, escapulados!'


Van passant les hores, i aquell regust amarg de l'eliminació del playoff davant el Terrassa va deixant pas a la dolçor de les moltes coses positives viscudes aquestes últimes setmanes en clau Europa. La piloteta no va voler entrar, sí, i segurament el Terrassa va tenir dues coses claus per encarar un playoff que marquen les diferències en aquest tipus de competicions: encert i ofici. Res que no es pugui aprendre i corregir la pròxima vegada, esperem que l'any vinent, si aquesta distòpica realitat que vivim als darrers mesos ho permet. Vam jugar i vam fer mèrits com per tenir millor sort, és cert, però ells van fer perfectament tot el que havien de fer per passar a la final (coneixent Xevi Molist i les seves muntanyes de papers estudiant minuciosament els rivals, res estrany). I en cap cas es pot dir que sigui injust que hi siguin, com tampoc ho hagués estat si hagués passat l'Europa. Felicitats pel triomf, i ja que ens heu deixat fora, que sigui per pujar, no fotem!

Sigui com sigui, la derrota aquesta vegada va ser diferent a altres eliminacions recents en què els rivals havien estat clarament superiors. I personalment em deixa dues sensacions molt evidents: orgull i esperança. Orgull per la manera com s'han fet les coses, tant a la gespa com a nivell social i comunicatiu. I esperança perquè la plantilla és jove (amb els punts necessaris d'experiència per equilibrar-la), té gana i molt de talent, i a poc que es facin bé les coses i es doni continuïtat a la feina feta aquests dos últims anys amb David Vilajoana a la banqueta, això hauria de ser només un punt i seguit i una derrota necessària. Una d'aquelles desfetes que acaben sent victòries en un futur pròxim. No ens enganyem, a la vida hi ha tantes o més derrotes que victòries, i és aquí on un aprèn i es va fent més gran, més fort i també més humil (encara que sembli contradictori), conscient de les pròpies limitacions, dels potencials i de les realitats que viu. I de la mateixa manera que arribar fins aquí ha estat fruit d'una feina col·lectiva des de molts àmbits, ara també és en mans de tothom que aquestes intuicions i sensacions que ens deixen la temporada i el playoff siguin una realitat la pròxima temporada. Això no pot ser un punt i final. Tenim tots els elements per convertir-lo en l'inici de quelcom molt gran que ja és més a prop d'arribar.

FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat


Ara la feina comença pel club i el cos tècnic. Ells són els que han de construir el nou Europa: amb 4 retocs que reforcin l'equip, és clar, però sobretot han de convèncer els futbolistes per mantenir aquest bloc tan equilibrat i que ens ha fet sentir tan orgullosos, per esforç, compromís i pel joc desplegat en molts i molts partits (com el d'ahir a Badalona). Sempre he dit que el futbol és una metàfora perfecta de la vida (i viceversa), i m'he sentit identificat amb els equips que juguen a l'atac, de forma valenta, alegre, sense embuts, de cara a barraca. Si això és un joc, anem a jugar sense pors ni repressions, no? Així vull el meu Europa. Un equip que guanyi fent gaudir, i que planti cara i faci valer molt cara la derrota als rivals. Podem perdre, sí, perquè forma part del joc, però hauran de treure el fetge per la boca perquè els exigirem des del primer minut fins a l'últim. Un error en una passada o en una rematada a boca de gol pot passar, és perfectament humà. Però l'esforç i l'ambició són irrenunciables. I això que costa tant d'aconseguir, ahir l'Europa ho va tenir. Ho ha tingut en tota la temporada, de fet. L'equip ha jugat sempre amb V de Victòria.

Una part importantíssima per a la continuïtat del projecte la tenen també els grans protagonistes, els jugadors. Quan un equip brilla i juga bé al futbol atrau l'atenció d'altres equips, alguns de categories més altes. I és lògic i perfectament humà que puguin tenir ambicions esportives i experimentar una categoria com la Segona B. No hi pot haver retrets en aquest sentit, i ens hem de sentir privilegiats per haver pogut gaudir del joc, l'entrega i els gols d'algun futbolista que possiblement ahir jugués el seu últim partit amb la samarreta de l'Europa. Però el que em costaria més d'entendre és que jugadors importants marxessin a altres clubs de Tercera, si no és per una situació personal que així ho requereixi. Un equip és una forma com una altra de compromís col·lectiu. Com una segona família. I tots sabem perfectament que no és fàcil trobar famílies ben avingudes i amb harmonia. Des de fora (i puc equivocar-me, jo no visc el dia a dia del vestidor i del club), tinc la sensació que ara mateix a l'Europa hi ha un bon equilibri entre ambicions esportives, econòmiques i socials. I això s'ha de valorar i tenir en compte abans de provar noves aventures que tenen la incertesa del que encara s'ha de gestar. Aquí ja tenim gran part del camí i de la feina fets, i la llavor que s'ha plantat donarà els seus fruits en un futur pròxim si la continuem regant entre tots, no en tinc cap dubte. I els jugadors sou la clau de tot.

FOTO: 'Vamos, escapulados!'


I està claríssim que l'altre gran triomf del playoff ha estat l'afició. A les últimes setmanes hem vist una comunió amb la Vila de Gràcia que jo no havia viscut mai en tota una vida vivint aquí (i ja tenim una edat...). Per mil raons que ara trigaríem massa a treure en clar, l'Europa i Gràcia havien perdut la connexió, però aquest playoff ha de ser el punt d'inflexió que fa massa temps que hauria d'haver arribat. Les imatges de banderes als balcons, pancartes a les places, cartells de suport a comerços i institucions històriques de la Vila... això no es pot deixar perdre. És una oportunitat irrepetible per tornar a connectar amb una comunitat de gent que potser ni sabia o ni recordava que a Gràcia hi ha un equip històric que es diu Club Esportiu Europa. Hi ha molta gent que sent una profunda desafecció amb aquest gran circ / negoci en què s'ha convertit el futbol d'elit actual i que vol tornar a sentir les emocions primàries del futbol de tota la vida (com diu Àlex López Vendrell en un article avui a Panenka, "tornar a allò essencial"). Tenir un club i uns colors que et representin, una comunitat de gent de la que sentir-te partícep a partir dels valors que transmet, i que vagi més enllà del que és pròpiament el futbol. Una institució que es mulli també pels drets i les llibertats de la societat en la que viu.

L'Europa ha d'aprofitar aquest impuls amb campanyes que incentivin la captació de nous socis o abonats, i que cada partit al Nou Sardenya sigui una festa del futbol popular: tenim un equip que juga un futbol atractiu i valent, tenim un estadi on es respira un ambient saludable i d'esportivitat, i una afició que anima en positiu, sense hostilitats ni odis viscerals gens saludables cap a ningú, i que ha demostrat que serà sempre al costat de l'equip guanyi, perdi o empati, mentre jugadors i tècnics respectin els valors esmentats abans. Després d'una derrota dolorosa en una competició que havia despertat tantíssima il·lusió, el resum gràfic de tot el que hem guanyat aquestes setmanes (i un contrast amb altres imatges que vam veure dissabte) és la rebuda a l'autocar de l'equip ahir a la nit per part dels Eskapulats (quin regal va ser la vostra aparició al 2013, com ho van ser en el seu dia el Caliu, la Torcida, i tantes altres penyes! No perdeu mai aquest passió eixelebrada de la joventut, i continueu transmetent-la als que vénen per darrere!). Com deia l'Àngel Garreta, hem perdut un partit, però hem guanyat una Vila. Ara no la tornem a deixar escapar (i en això també s'han de mullar les institucions i polítics que després voldran sortir a la foto quan el club aconsegueixi èxits).

FONT: 'Vamos, escapulados!'

I la realitat immediata de l'Europa passa també per una altra situació que no podem obviar: la pròxima temporada hi haurà eleccions. Ahir l'actual president Víctor Martínez expressava que la seva voluntat seria fer-les abans de Nadal, i tant ell com David Prats ja han anunciat que es presentaran a la cita electoral. Tots sabem que aquest tipus de situacions moltes vegades acaben provocant interferències en la trajectòria dels equips, i coneixent perfectament de l'amor que sentiu pel club, tant vosaltres com si es presenta algun altre candidat, feu-nos sentir també orgullosos. Que sigui un procés electoral en positiu, saludable, de propostes, arguments i intercanvi d'idees, i intentant que interfereixi el mínim possible en la trajectòria dels equips (el sénior masculí i també el femení, que cal seguir potenciant en paral·lel a la visibilitat i el reconeixement social que guanya mica en mica l'esport femení. Feu-nos sentir orgullosos i orgulloses també en això). Al final, guanyi qui guanyi les eleccions, el més important és que hi surti guanyant l'Europa. I aquí els èxits i els fracassos han de ser col·lectius. Com la "gran família" que deia avui Ignasi Varona en un tuit. Com el meu 'tocayo', jo ara mateix estic igualment enamorat d'aquest Europa i de la seva gent, i llueixo més orgullós que mai la bandera al balcó i la samarreta per fer el partidet amb els amics, anar a comprar el pa, a la platja, de vacances de proximitat o a l'altra punta del món, o allà on ens deixi la distòpica realitat que vivim. Però, com molta altra gent, vull encara més. I ho vull d'aquesta manera. Per poder continuar dient amb orgull i estima que som d'allò que ens representa: de Gràcia, de l'Europa.

FOTO: 'Vamos, escapulados!'



Europa 0 - Terrassa 1; cap ben alt, llavor de futur

L'Europa ha caigut en semifinals del playoff però ha deixat sensacions esperançadores
(FOTO: 'Vamos, escapulados!')

Eliminats, però orgullosos i molt, molt esperançats. L'Europa ha caigut a les semifinals del playoff exprés d'ascens a Segona B davant el Terrassa per 0-1, però ho ha fet amb el cap ben alt, jugant millor que el seu rival, deixant-s'ho tot fins a l'últim instant, i demostrant que té una plantilla amb jugadors joves que poden donar moltes alegries als pròxims anys. El millor atac de la lliga no ha pogut amb la millor defensa, i l'efectivitat afortunada egarenca en una jugada de córner ha decantat definitivament la balança. Les sensacions que ha deixat l'equip, però, permeten ser optimistes respecte al futur immediat, sempre i quan es mantingui el bloc la pròxima temporada. Ara li toca al club aconseguir que això passi, tot i que tothom és plenament conscient que algun dels jugadors estrella d'aquesta campanya no continuarà l'any vinent per fer el salt a la Segona B.

Sergi Pastells ha estat baixa d'última hora i ha caigut de l'onze inicial a l'escalfament
(FOTO: 'Vamos, escapulados!')

La tarda ha començat amb el contratemps de la baixa d'última hora de Sergi Pastells, que ja venia amb molèsties dels últims dies i en l'escalfament ha hagut de deixar el seu lloc a l'onze titular a Guillen. Després de 4 mesos sense competir pel confinament, era tota una incògnita saber com estarien de forma els dos equips, i fer pronòstics resultava una autèntica gosadia. L'Europa de David Vilajoana, però, ha demostrat des del primer alè que les paraules d'aquesta setmana assegurant que sortirien a l'atac i a fer que el partit fos obert des de l'inici no eren cap 'farol'. Els escapulats han sortit en tromba, i han forçat 5 córners en els 6 primers minuts, davant un Terrassa que s'ha vist desbordat completament. Els graciencs, però, no han convertit el domini en opcions clares de gol, i mica en mica el Terrassa ha anat despertant. Una rematada de l'exescapulat Poves o una jugada en què els terrassencs han reclamat penal han estat l'inici d'una altra fase de partit més anivellada. La millor opció de l'Europa a la primera meitat ha arribat poc després de la primera pausa d'hidratació, quan els escapulats han estat murris traient ràpidament una falta a la frontal, però la rematada de Joel Jorquera ha topat amb la cama d'un defensa que ha evitat el gol. Amb 0-0 s'ha arribat al descans, i tot continuava ben obert.

Aquest xut de Joel ha estat la millor ocasió de l'Europa a la primera part
(FOTO: 'Vamos, escapulados!')

El signe de l'eliminatòria, però, ha canviat tot just quan no s'havien jugat ni dos minuts de la represa: en un llençament de córner, el Terrassa ha fet un gol gairebé sense voler, amb una rematada amb l'esquena i sense mirar ni pilota ni porteria de Sergi Arranz. Sort egarenca, però també demèrit d'un Europa que no ha sabut defensar l'acció. Els graciencs havien de marcar dos gols per capgirar l'eliminatòria, i ho han intentat amb un gran esforç i de totes les maneres possibles: poc després del 0-1, un fort xut de David Jiménez ha estat a punt de sorprendre Ortega. El pitxitxi Jordi Cano n'ha tingut dues de clares, que haurien pogut canviar completament l'eliminatòria: una en una contra en què no ha vist sol a David a la seva esquerra i ha xutat contra el cos d'un defensa. I la més clara de totes, al 59, quan David ha centrat des de la dreta, Joel Jorquera no ha pogut rematar per l'acció d'un defensa (de fet, ha reclamat penal), però la pilota ha caigut novament a David en línia de fons, que ha fet una centrada al segon pal, i sol a la frontal de la petita, Jordi Cano ha impactat malament quan ja tothom cantava el gol. Mai sabrem què hauria passat si aquesta pilota entra, pero la sensació és que aquí l'Europa ha deixat escapar el punt d'inflexió per canviar el signe de la semifinal.

Ni la porta tancada ha impedit que hi hagués aficionats de l'Europa... als balcons del costat del camp!
(FOTO: 'Vamos, escapulados!')

En la darrera mitja hora, l'Europa ho ha continuat provant amb un enorme desgast que ha exigit moltíssim a la defensa del Terrassa, però els egarencs han demostrat per què són l'equip menys golejat de la categoria, amb especial paper avui dels centrals Pelegrín y Carlos, del migcampista Galeano (enorme partit el seu), o del porter Ortega, que ha donat molta seguretat als seus. Ho ha provat Prats amb un fort xut fregant l'escaire, Albert Martí amb el cap, David o Guti entrant per bandes... però no hi ha hagut manera. El Terrassa jugarà la final del playoff dissabte contra L'Hospitalet. I l'Europa pot haver plantat avui la llavor per trobar-se en aquesta circumstància si dóna continuïtat al projecte que va començar la passada temporada.


Caure a semifinals fa mal, però la sensació és que això només serà un punt i seguit
(FOTO: 'Vamos, escapulados!')

FONT: BTV Esports

FONT: FCF

També pots veure el resum gravat amb la càmera del club

L'acta del partit li ha donat erròniament el gol a Poves i no a Arranz
(FONT: FCF.cat)


Zona Mixta:

Aquestes eren les valoracions del tècnics de l'Europa i del Terrassa, David Vilajoana i Xevi Molist, després del partit:




I també han comparegut en roda de premsa dos dels capitans de l'Europa, Àlex Cano i Uri González:

FONT: 'Vamos, escapulados!'

El president de l'Europa, Víctor Martínez, explicava a BTV que està molt satisfet de l'equip aquesta temporada, i anunciava que es presentarà a la reelecció en uns comicis que voldria que fossin abans de Nadal.

FONT: BTV Esports

REBUDA SORPRESA DELS ESKAPULATS AL NOU SARDENYA

Després d'un partit a porta tancada, la sorpresa per a l'expedició de l'Europa va venir en arribar amb l'autocar al Nou Sardenya, quan desenes de membres de la penya Eskapulats els van rebre per donar-los ànims i agraïments. Una rebuda que va provocar les llàgrimes del capità Àlex Cano, que va donar les gràcies en nom de tota la plantilla a l'afició escapulada i a la Vila de Gràcia pel suport rebut tota la temporada:



FONT: 'Vamos, escapulados!'

dissabte, 18 de juliol del 2020

Prèvia Europa-Terrassa; buscant una nova normalitat

La Vila de Gràcia s'ha bolcat amb l'Europa al playoff 
(Foto: Ignasi Trapero)
En époques d'estranyes realitats, l'Europa busca la seva 'nova normalitat' a una categoria diferent. L'equip de David Vilajoana juga aquest diumenge a les 20h contra el Terrassa la segona semifinal d'aquest playoff exprés d'ascens a Segona B que s'ha hagut d'improvisar després de la pandèmia del coronavirus que va deixar la lliga inacabada a 11 jornades del final. Un partit que, com la resta d'aquest playoff, es disputarà al Municipal de Badalona a porta tancada, a causa de les restriccions derivades de la crisi del coronavirus. Un enfrontament estrany, incert, i que arribarà 4 mesos i 12 dies després de l'últim partit de l'Europa en lliga abans de l'aturada, aquell llunyà 7 de març en què els escapulats van guanyar 0-2 al camp del Santfeliuenc. Si en un playoff ja és difícil fer pronòstics, en aquest encara més. L'equip de Vilajoana era el més golejador de la lliga juntament amb l'Hospi (59 gols marcats), amb Jordi Cano com a pitxitxi del campionat (18 dianes), i havia encaixat 31 gols.

L'Europa vol pujar a Segona B 26 anys després 
(Foto: FCF)
L'Europa arriba a la cita amb tots els jugadors a punt, i amb la máxima il·lusió i compartint el sentiment de l'afició que ja toca tornar a Segona B. L'equip de la Vila de Gràcia només ha jugat una vegada en aquesta categoria des que es va crear al 1977 (tot i que havia jugat a la categoria de bronze moltes vegades abans, quan la Tercera era realment la tercera categoria del futbol estatal): va ser la 1994-95, amb aquell recordat ascens aconseguit al camp del Pinoso. Vint-i-sis anys, doncs, és massa temps, i més tenint en compte que des que es va inventar el format de playoff, l'Europa n'ha jugat 10 (l'equip català que més vegades ho ha fet). Serà el cinquè playoff dels últims 8 anys, i confiem que a la cinquena sigui la vençuda. Amb V de Victòria.

A l'Europa només li val guanyar; un empat classifica el Terrassa 
(Font: FCF)
Degut a les circumstàncies extraordinàries d'aquesta temporada derivades de la COVID-19, la lliga va quedar aturada a la jornada 27. Com que el campionat no es va poder acabar pel confinament, es va decidir disputar aquest playoff exprés que enfronta el primer contra el quart i el segon contra el tercer en el moment de l'aturada. Això sí, per donar un petit avantatge als equips millor classificats, es va decidir que no hi haurà pròrrogues ni penals, i en cas que els 90 minuts acabin amb empat, això faria passar ronda al conjunt millor classificat. D'aquesta manera, demà a l'Europa només li valdrà la victòria, ja que un empat (o una derrota, òbviament) donaria l'accés a la final al Terrassa. Per tant, cap dels dos precedents d'aquesta lliga li servirien a l'equip gracienc.

Font: Futbolme

El rival:

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

El Terrassa de Xevi Molist és un equipàs amb una gran plantilla. Des del porter Ortega al golejador Sergi Arranz, passant per la classe de Coro o dels exescapulats Álex Fernández o Álex Poves (com oblidar el seu gol a la final de Copa Catalunya de 2015), el conjunt egarenc era segon a la classificació per mèrits propis, i clar aspirant a l'ascens. Equip menys golejat de la categoria (només 19 gols encaixats), i setè més golejador (42 dianes), els de Molist són un equip equilibrat, sòlid i amb bon tracte de la pilota, i seran una gran pedra de toc per a l'Europa. Caldrà veure l'estat físic d'un equip que no ha disputat cap amistós aquestes setmanes i que no competeix des del 8 de març, quan va empatar 1-1 amb el Sants. Molist també té a punt a tots els seus jugadors per a aquest partit.

Font: FCF / La Xarxa

Precedents:
Font: Futbolme

Segons el CD oficial d'Història i Estadística de l'Europa, Europa i Terrassa s'han enfrontat 61 vegades en partit oficial, amb un balanç de 26 victòries gracienques, 14 empats i 21 derrotes, amb 94 gols marcats, i 87 d'encaixats. A Tercera, 52 partits, amb 22 triomfs, 14 empats i 16 desfetes, 76 gols a favor i 56 en contra. A la web oficial del Terrassa inclouen també estadístiques amb partits als campionats sub-23

El pitxitxi Jordi Cano, una de les grans armes de l'Europa
(Foto: Àngel Garreta /CEEuropa.cat)
ESTADI:

MUNICIPAL DE BADALONA
Avinguda dels Vents, 7
(Badalona)

Foto: FCF
Font: Google Maps
Temps previst a Badalona a l'hora del partit
(Font: Meteosat)
Malauradament, la situació sanitària generada per la pandèmia farà que el partit es disputi a porta tancada. Una autèntica llàstima, i és que l'afició escapulada i la Vila de Gràcia s'han bolcat amb l'equip en aquest playoff, deixant imatges de banderes als balcons, pancartes a les places, i comerços i institucions històriqus gracienques donant suport a l'equip. Ho pots repassar en aquesta fotogaleria


Places, comerços, institucions històriques, balcons... l'Europa arreu de la Vila!
(Foto: Ignasi Trapero)


Els Eskapulats van sorprendre els jugadors a l'entrenament de dijous
(Font: CEEuropa.cat)

El partit es podrà seguir en directe per la plataforma de pagament Footters, i un cop acabi tant La Xarxa com BTV o Esport 3 faran programes especials amb les imatges dels partits. Ràdio Marca també farà la retransmissió radiofònica del partit.

L'altra semifinal:

L'Hospitalet i el Sant Andreu juguen aquest dissabte des de les 20h la primera semifinal d'aquest playoff exprés d'ascens a Segona B. L'Hospi ho fa com a primer classificat i el Sant Andreu com a quart, de manera que als riberencs els valdria l'empat per accedir a la final del dissabte 25.

Font: FCF / La Xarxa

divendres, 17 de juliol del 2020

Galeria d'imatges: la Vila de Gràcia es bolca amb l'Europa al playoff

C.P. Tres Lliris (Foto: Ignasi Trapero)
Aquest diumenge 19 de juliol a les 20h l'Europa afronta el partit de semifinals del playoff exprés d'ascens a Segona B, que enguany està marcat per la pandèmia del coronavirus. Els escapulats, tercers a la lliga en el moment que es va aturar la competició per la COVID-19, s'enfrontaran al Terrassa, segon classificat, al Municipal de Badalona, i a porta tancada. En joc, una plaça per a la gran final del dia 25, contra el guanyador de l'eliminatòria entre L'Hospitalet (líder en el moment de l'aturada), i el Sant Andreu (quart).

Serà el desè playoff d'ascens a Segona B de l'Europa, l'equip català que més vegades l'ha disputat. I serà el cinquè en les últimes 8 temporades. Han passat ja 26 anys des de l'últim (i únic) ascens a Segona B, al 1994, i l'afició escapulada sent que ja toca tornar a la categoria de bronze del fubol estatal. És per això que la Vila de Gràcia s'ha bolcat amb el l'equip com feia molt de temps que no vèiem: comerços, balcons, institucions històriques gracienques o algunes de les principals places de la Vila llueixen motius escapulats com a mostra de suport a l'equip. Hem fet un tomb per recollir una selecció d'imatges de la Vila de Gràcia més escapulada que mai. Som-hi, escapulats!!!

C.P. Tres Lliris (Foto: Ignasi Trapero)

Plaça Revolució (Foto: Ignasi Trapero)


Plaça Revolució (Foto: Ignasi Trapero)
Plaça Virreina (Foto: Ignasi Trapero)
C/ Torrijos (Foto: Ignasi Trapero)
C/ Torrijos (Foto: Ignasi Trapero)
Foto: Ignasi Trapero

Plaça del Poble Romaní (Foto: Eskapulats)
Foto: Ignasi Trapero

Plaça Raspall (Foto: Ignasi Trapero)

Foto: Ignasi Trapero
Foto: Ignasi Trapero
Foto: Ignasi Trapero
C/ Progrés (Foto: Ignasi Trapero)
Campanar de Plaça de la Vila de Gràcia (Foto: Ignasi Trapero)
Campanar de Plaça de la Vila de Gràcia (Foto: Ignasi Trapero)
Campanar de Plaça de la Vila de Gràcia (Foto: Eskapulats)
La Violeta de Gràcia (Foto: Ignasi Trapero)
El Centre Gràcia (Foto: Ignasi Trapero)
L'Independent de Gràcia (Foto: Ignasi Trapero)
C/ Verdi (Foto: Ignasi Trapero)
C/ Verdi (Foto: Ignasi Trapero)
Plaça del Diamant (Foto: Ignasi Trapero)
Plaça del Diamant (Foto: Ignasi Trapero)
Can Musons (Foto: Ignasi Trapero)
C/ de l'Alzina (Foto: Ignasi Trapero)
Plaça del Nord (Foto: Ignasi Trapero)
Lluïsos de Gràcia (Foto: Ignasi Trapero)
C/ de l'Alzina (Foto: Ignasi Trapero)
C/ Sardenya (Foto: Ignasi Trapero)
Escola Pau Casals (Foto: Ignasi Trapero)
Plaça Rovira (Foto: Ignasi Trapero)

Foto: Ignasi Trapero
Plaça Joanic (Foto: Ignasi Trapero)

Foto: Ignasi Trapero