Alguns m'heu preguntat per què no actualitzava tant últimament. Desaparèixer a la francesa em sembla una manca de respecte i de tacte impresentables, sobretot quan algú mostra interès per les coses que fas, així que aquí va l'explicació: des de fa mesos, altres projectes i històries vitals no m'han permès dedicar-li tant de temps com abans. I no sóc persona de fer les coses a mitges. Si em dedico a alguna cosa, m'agrada abocar-m'hi al 100% i que em surti de manera espontània i plena. Quan veig que no arribo a tot i començo a fer coses per complir l'expedient i poc més, perdo l'interès i sento que no val la pena continuar. I ara mateix, després de l'aturada per vacances i de donar-hi voltes, sento precisament això: que em falten temps i forces per seguir escrivint aquest blog amb la dedicació i la continuitat que es mereix. Fins ara m'hi he deixat moltíssimes hores i esforços. He escrit sempre el que he volgut i quan he volgut, per moltes interferències interessades que m'hagi pogut trobar pel camí. Ja sabem tots com funciona el futbol i la vida en aquest país de trepes i de llestos. Ho he fet sempre de manera totalment espontània i desinteressada, i no he guanyat ni un sol cèntim a canvi. La remuneració que buscava en tot això no era pas econòmica. Per ara, em quedo amb la moltíssima gent que he conegut i les experiències viscudes: grans alegries i grans decepcions esportives, i la possibilitat de veure i de viure aquest club que tant m'estimo des d'una altra òptica. Moltíssimes gràcies a tots els que ho heu fet possible i m'heu deixat ser un granet de sorra més del riquíssim i complex univers europeista.
Ara mateix no tinc ni idea de si això serà només una aturada temporal o definitiva (potser quan comenci aquesta lliga que a 3 setmanes de començar encara no té ni calendari em torna el cuquet que ara no sento, ves a saber). Tampoc sé si és una aturada total, o si de tant en quant aniré escrivint coses puntuals, o publicant les estadístiques de l'equip, o ves a saber què. El millor de tot plegat és que és el meu blog, i puc fer i desfer quan i com jo vulgui. Sóc periodista, sóc gracienc i sóc escapulat, i continuaré seguint de ben a prop l'actualitat del club per xarxes o al camp sempre que els meus horaris laborals m'ho permetin. I aquest és un altre motiu bastant decisiu per prendre aquesta decisió que porto temps meditant: vull recuperar l'enorme plaer de gaudir del meu equip des de la grada, com un aficionat més, cantant els gols amb bogeria, i cagant-me en aquella errada davant de porteria o en aquell canvi que no entenc. La salseta del futbol...
Ens veiem pel Nou Sardenya i pes camps del futbol català.
Visca l'Europa i visca la Vila de Gràcia!
Ignasi
