dimarts, 29 de novembre del 2016

Denuncien el pagament d'entrades amb bitllets amb el lema 'Europa Merda'

Amb aquests bitllets amb insults es van pagar i repartir 112 entrades a la penya Desperdicis

Les entrades de la discòrdia
(FONT: BTV)
L'espiral d'actituds reprobables arran del derbi va viure un nou capítol el passat diumenge. Segons avançava La Xarxa de Comunicació Local, un representant del St. Andreu (segons paraules seves a taquilles) que es defineix públicament com a treballador del departament de màrqueting (i que respon a les inicials D.C.F.) va pagar 112 entrades que va repartir entre els membres de la penya Desperdicis desplaçats al Nou Sardenya, amb la particularitat que els bitllets adjuntaven el segell amb el lema 'Europa Merda'. Segons aquesta informació, quan al club gracienc van rebre el pagament en efectiu i van advertir aquesta incidència, ho van comunicar als Mossos d'Esquadra per que quedés constància oficial del que acabava de passar. Davant la gravetat dels fets, l'Europa ha presentat avui una queixa formal a la Federació Catalana de Futbol denunciant el cas.

El Sant Andreu ha emès un comunicat en què nega que la persona que va comprar aquestes entrades treballi actualment al club. Segons fonts del club quadribarrat citades per La Xarxa, ho hauria deixat de fer des del canvi més recent a la directiva andreuenca, tot i que en tots els seus perfils professionals continua acreditant-se com a membre del departament de màrqueting del Sant Andreu. Després dels molts retrets i pol·lèmiques dels últims mesos arran dels últims derbis, en aquest comunicat finalment el club andreuenc "se solidaritza amb l'Europa pels insults rebuts, lamenta profundament i condemna aquests fets. Som completament contraris a tot tipus d'insults i desqualificacions, via oral o escrita, dirigides a qualsevol persona o institució". Un bon gest que segurament feia molt de temps que s'esperava des del club gracienc. El vicepresident de l'Europa Arturo Ramírez l'ha agraït en declaracions a BTV Ràdio, però ha demanat també més compromís al seu homòleg al club andreuenc, Xavi Casas, que també ha participat en el programa radiofònic:

FONT: BTV Ràdio

Cal celebrar el canvi de to i confiar que, finalment, des de tots dos clubs s'aposti per donar coherència a aquestes paraules amb fets, seny i una normalització paulatina de les relacions. L'objectiu és comú: fer entre tots un futbol català millor, on respecte i civisme siguin innegociables.


VARONA: "ÉS UN ORGULL DEBUTAR A TERCERA AMB L'EUROPA"

Varona, diumenge en el debut a Tercera durant el derbi
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)

Al marge de pol·lèmiques, una de les grans notícies del derbi de diumenge va ser el debut a Tercera d'Ignasi Varona. El jove migcampista escapulat va entrar al terreny de joc al minut 88 de partit i va disputar els últims instants del derbi, amb gran actitud i presència sobre el terreny de joc en aquest breu espai de temps. De fet, seva va ser la darrera gran ocasió del partit, amb un xut fluix des de la frontal de la petita en la darrera pilota del matx. Varona s'ha mostrat molt satisfet pel debut en declaracions a BTV, que també recull els elogis del tècnic Joan Esteva:


FONT: BTV Esports


ELS GOLS DE LA JORNADA 16

FONT: Youtube FCF


diumenge, 27 de novembre del 2016

Europa 0 - Sant Andreu 0; pas endavant

Gran actitud, bona imatge però poques ocasions; l'equip millora mica en mica
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)

Com l'any passat, Europa i Sant Andreu han empatat sense gols en el derbi al Nou Sardenya. Un partit força igualat i marcat per les precaucions dels dos equips, que s'han preocupat més en no encaixar que en generar moltes ocasions de gol. Tenint en compte la delicada situació de l'equip, les nombroses baixes, i mirant de començar la casa per la base, el tècnic Joan Esteva ha optat per un sòlid 4-5-1, amb Fer retornat a la porteria 13 jornades després; Cano i Alberto de centrals i els germans Coch als laterals; Javi Iglesias i Rubi han ocupat els carrils avançats, amb Uri, Fran Bea i Campoy com a trivot interior, i Xavi Civil en punta, barallant-se amb els centrals andreuencs.


Els dos capitans amb els braçals anti-homofòbia; gran iniciativa de la revista Panenka!
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)

Han començat millor els quadribarrats, amb 3 arribades sense massa perill als primers minuts. Mica en mica, l'Europa ha guanyat terreny i domini, però amb poca capacitat per crear ocasions clares, més enllà d'algun xut llunyà de Campoy, o de les faltes i córners llençats per Fran Bea buscant els caps dels companys. La més clara de la primera meitat ha estat per al Sant Andreu, amb una molt bona contra rematada per Jorge Muñoz i rebutjada espectacularment per Fer a córner. El 0-0 al descans feia justícia al que s'havia vist sobre el terreny de joc, en un partit que s'ha escalfat per moments amb alguna dura entrada dels dos bàndols. Afortunadament, però, els petits moments de tensió no han espatllat el fair play general entre els futbolistes escapulats i quadribarrats.

A la represa, l'Europa ha semblat fer un pas endavant en intencions, per bé que no ha trobat els recursos ni la clarividència per fer-li mal a un Sant Andreu més acomodat defensivament i buscant les contres. Així han trobat els quadribarrats una altra bona opció amb internada i xut fluix de Toro a les mans de Fer. L'anècdota del partit l'ha protagonitzat l'àrbitre, que en una falta de groga al mig del camp de Denis Coch li ha tret la vermella sense adonar-se. Davant la indignació i incomprensió de tot l'estadi, algú l'ha advertit del lapsus i ràpidament ha rectificat amb encert. Les opcions més clares per a l'Europa han vingut al tram final: al minut 73, centrada de Javi Iglesias des de l'esquerra, rematada de cap al segon pal de Rubi (bon partit el seu avui), i gran aturada en dos temps de Segovia (possiblement, el porter més en forma de Tercera ara mateix). Instants després, penal clamorós a Alberto que l'àrbitre no ha xiulat (una llàstima, perquè tret d'aquesta errada important, havia controlat força bé un partit sempre complicat com és un derbi). Fa gairebé 10 mesos que a l'Europa no li xiulen un penal (31 de gener, marcat per Abel Rita en el 0-5 a Peralada), i ja són 392 dies sense cap a favor al Nou Sardenya (1 de novembre de 2015, fallat per Poves davant el Vilafranca). Als últims minuts, han debutat en lliga amb l'Europa el nou fitxatge Gueri i el migcampista del filial Ignasi Varona. Ell ha tingut la darrera gran ocasió, amb una rematada fluixa al cos de Segovia des de la frontal de la petita en l'última pilota del partit.

Amb l'empat, l'Europa continua en divuitena plaça, en zona de descens, amb 12 punts. Diumenge vinent a les 12h, partit al camp d'un rival que també es troba en mala dinàmica: el Granollers. 

Tret dels 4 brètols habituals, bonic ambient general a les grades del Nou Sardenya
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)

Cal destacar el bon ambient general a la graderia de les dues aficions, donant un magnífic caliu de derbi sense incidents. Com ja era d'esperar, però, les desafortunades paraules de Manuel Camino a BTV han aconseguit caldejar els ànims dels 4 brètols habituals (que en cap cas poden representar a tota una afició), i que han repetit els insults constants des de l'arribada a l'estadi fins que s'ha acabat el partit (com ha quedat perfectament reflectit en la retransmissió televisiva). De fet, l'àrbitre ho ha reflectit a l'acta en els següents termes: "En el minuto 35 de partido, aficionados del Sant Andreu situados detrás de la porteria a la izquierda de la salida de los vestuarios cantaron repitiéndolo varias veces 'Puta Europa!', comunicándole al delegado de campo para que avisen por megafonía para que cesen este tipo de cánticos, que incitan a la violencia". Veurem si hi ha alguna reacció de condemna o càstig al respecte, o si tothom (clubs, federació, mitjans...) continuen mirant cap a una altra banda com fins ara. No hi ha més cec que qui no vol veure: si cada cop que s'insulta o es fan pintades ofensives callem com si no passés res, ens convertim en còmplices. RESPECTE I SENTIT COMÚ SÓN INNEGOCIABLES al futbol de 2016. I a veure si TOTS entenem que no és una qüestió de colors, sino d'educació i de fer front comú (tots junts; els de l'Europa, els del Sant Andreu, els de la Suburense o els de l'Alpicat...) contra les actituds intolerants, es vesteixin amb la bufanda que sigui. La batalla no és Europa vs. Sant Andreu, sino RESPECTE vs. INTOLERÀNCIA, i tots ens som responsables, per molt que la majoria es treguin les puces de sobre.


FONT: BTV Esports

Partit íntegre:



FONT: BTV Esports

FONT: FCF.cat

Zona Mixta:

Aquestes eren les valoracions del tècnics Joan Esteva i Mikel Azparren en la roda de premsa posterior al partit, recollides per l'Àngel Garreta per al web oficial de l'Europa:



FONT: CEEuropa.cat


Resultats 16ª jornada:

FONT: FCF.cat


FONT: BTV Esports


FONT: BTV Esports


divendres, 25 de novembre del 2016

Opinió: odi etern al futbol violent

Esportivitat i rivalitat sana: l'única cara que volem veure en el derbi de diumenge
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)

Per raons que no l'interessen a ningú no estic podent seguir ni fer el cobriment informatiu que m'agradaria de la prèvia del súper derbi Europa-Sant Andreu. Però avui he escoltat unes declaracions a BTV del president del Sant Andreu Manuel Camino que m'han semblat tan fora de to que no em puc quedar callat. Suposo que quan tens 25 anys, t'ho quedes tot a dins i deixes passar coses per molt injustes que et semblin; però quan ja en tens 41 i la vida ja t'ha donat unes quantes hòsties, no estàs diposat a seguir sent còmplice, per omissió o silenci, de determinades actituds que, al meu humil parer, són populistes i irresponsables.

FONT: BTV Esports

Servidor ha defensat sempre des d'aquest blog els preus populars al futbol català. Sense anar més lluny, i apuntant directament al club que més m'estimo, cobrar 150 euros per un carnet anual de soci del Club Esportiu Europa sempre m'ha semblat exageradíssim. Evidentment, això ho dic des de la perspectiva de l'aficionat, i estic seguríssim que per als clubs ha de ser molt complicat fer quadrar la caixa amb els pocs recursos econòmics de que es disposen avui en dia. Però sigui com sigui, per molta història gloriosa en blanc i negre que tinguem, la nostra realitat actual és la d'un club de Tercera i de l'any 2016, amb totes les circumstàncies socials i econòmiques que patim avui en dia. En aquest context, cobrar més de 5 euros per a una entrada d'un partit de l'Europa o de qualsevol altre club d'aquesta categoria em sembla desproporcionat. Així, sempre he aplaudit els acords de reciprocitat de preus populars com els que han protagonitzat als darrers anys els clubs del Baix Llobregat, l'Europa, Figueres, Júpiter, Vilassar de Mar, Montañesa, tants altres clubs que m'estic oblidant, o, també recentment, el Sant Andreu. Però totes aquestes inicitiaves no serveixen absolutament de res si no van acompanyades de dues coses absolutament innegociables i que tenen molt més valor que els diners: CIVISME i RESPECTE.

Prèvia del derbi de la passada temporada
(FOTO: 'Vamos, escapulados!')

Suposo que recordarà, senyor Camino, que l'any passat Europa i Sant Andreu van arribar a aquest acord i a d'altres iniciatives per tal d'incentivar aquests valors en els dies previs al primer derbi en 7 anys entre tots dos equips. Afortunadament per al Sant Andreu i desafortunadament per a l'Europa, als darrers anys el club que vosté presideix ha jugat en una categoria superior, i com a tal se li reconeix i aplaudeix aquest mèrit esportiu. Però com que l'any passat tornava un derbi tan apassionant, crec que amb molt bon criteri, la seva junta directiva i la de l'Europa van engegar aquestes iniciatives aparentment exemplars: la campanya comuna 'l'autèntic derbi', el bonic gest de fer sortir els onzes inicials acompanyats de nens del futbol base de l'altre equip, les compareixences de premsa conjuntes entre entrenadors o presidents dels dos clubs, o l'acord de reciprocitat per a les entrades a 5 euros. Fins aquí, chapeau per a tots dos clubs. Llàstima que, com acostuma a passar, i pel que va quedar demostrat després, tot va ser un pur paripé de cara a la galeria, d'aquests que tant agrada a molts directius per sortir a la foto.

Una temporada després, insults, pintades i enganxines ofensives continuen impunes i sense condemna
(FOTOS: 'Vamos, escapulados')

I és que, com també recordarà perfectament, l'actitud d'un sector molt determinat de l'afició del Sant Andreu en tots dos derbis va ser intolerable (tal i com ja vaig denunciar en el seu dia en aquest mateix blog). I vull remarcar que parlo d'un sector molt determinat que vosté i jo i tots els que coneixem mínimament el futbol català sabem perfectament qui són, i que en cap cas representa a tota l'afició quadribarrada. A l'afició del Sant Andreu hi ha gent meravellosa (tinc la fortuna de tenir bons amics andreuencs amb els que ens burxem continuament de manera ben sana), de la mateixa manera que entre l'afició de l'Europa hi deu haver autèntics miserables. Els humans som així, i aquí no es tracta de caure en demagògies barates per dir què bons que són uns i què dolents que són els altres en funció d'uns colors, perquè la lluita contra la violència en el futbol (i per extensió, qualsevol lluita contra la intolerància i l'odi en qualsevol àmbit de la vida), no va en funció dels colors d'una samarreta o d'unes idees polítiques: aquí es tracta QUE ENS UNIM TOTS, siguin quins siguin els nostres colors, contra els brètols que envaeixen les grades d'un camp de futbol per insultar rivals, destroçar seients, enganxar adhesius que posin 'merda' acompanyat del nom de qualsevol equip, venir de nit a l'estadi rival a fer pintades que posin 'puta' i el nom d'aquell club, o insistir amb desafortunades pancartes ofensives. Aquest no és un problema exclusiu del seu club, i malauradament passa també a altres entitats. Però com defenso sempre, que un fet sigui (tristament) HABITUAL no vol dir pas que sigui NORMAL. I si quan passen coses com aquestes no les condemnem amb rotunditat i ens unim per fer fora del futbol català als vàndals que actuen així, n'estarem sent còmplices. El vàndal ho és per definició únicament pel seu comportament, i no perquè porti la samarreta del Sant Andreu, de l'Europa o del Torre Llobeta y Los 15.

L'any passat, amb el seu silenci, tots els que van veure el que va passar i van callar, van ser còmplices dels violents. De fet, l'única veu que recordo del seu club que es va comportar com un senyor i va denunciar públicament aquests comportaments en la roda de premsa posterior al derbi del Nou Sardenya va ser la del ja ex-entrenador quadribarrat Manolo Márquez. Ell va dir obertament que no li havien agradat els insults per part d'aquest sector molt concret de l'afició del Sant Andreu. Manolo Márquez va ser valent i coherent: ell va voler contribuir de debò a la lluita contra la violència en el futbol i (em permetrà l'expressió) amb un parell de collons, va criticar aquest petit sector de la seva afició. Ell, que ara és ben lluny entrenant a Las Palmas i que va estar molt poc temps al club quadribarrat, va demostrar molt més amor pel Sant Andreu amb aquest simple i valent gest que no pas tots aquells altres que van optar per aquest silenci covard i molt còmode. El mateix silenci covard i còmode que el de la majoria de mitjans de comunicació que van callar, tot i veure tot el que havia passat. I el mateix silenci covard i còmode que el de la Federació Catalana de Futbol i les seves pancartes 'antiviolència' que podrien fer amb paper de bany, donada l'utilitat real de tanta campanya buida. Molta paraula, però quan de debò passen casos de violència (física o verbal), no mouen un dit per castigar aquestes actituds. Als últims anys tenim uns quants casos impunes en aquest sentit en el nostre futbol.

Pancartes buides
(FOTO: Nicolás Arlanzón')

El fet que enguany l'Europa hagi optat per posar les entrades del derbi a 10 euros no m'agrada, per tot allò que deia uns quants paràgrafs més amunt. I també perquè és injust per als molts altres aficionats del Sant Andreu que sí van comportar-se exemplarment i dels que ningú en parla. Perquè l'actitud de 300 brètols sempre farà més soroll que la de 500 o 800 o 1.000 aficionats capaços de desplaçar-se a un camp rival a animar als seus i conviure respectuosament amb els aficionats de l'altre equip. Tant de bo l'ambient als dos derbis de l'any passat hagués estat espectacularment respectuós i enguany les entrades costessin 1 euro, i diumenge hi hagués 2.000 aficionats de cada equip deixant-se la veu animant als seus o recordant al rival amb ironia, símptoma inequívoc d'intel·ligència (res a veure amb la grolleria o l'incivisme, signes inequívocs d'odi i intolerància): aquesta seria una meravellosa manera d'intentar reincentivar la tristíssima assistència dels últims anys als camps del futbol català, Nou Sardenya i Narcís Sala inclosos. I una cosa és que si diumenge el Sant Andreu guanya, l'afició quadribarrada burxi i cridi a la de l'Europa "a Primera Catalana!" (aquesta és la lluita real escapulada ara mateix, no ens enganyem), i una altra ben diferent és haver d'estar escoltant tot el partit "Puta Europa!", davant de centenars de nens que van al camp a gaudir, simplement del que és: UN SIMPLE PARTIT DE FUTBOL i res més. En qüestions de naturalitat, els nens ens continuen donant 1.000 lliçons als estúpids dels adults. Sobretot a aquells que amaguen un munt de misèries i mancances personals darrere actituds intolerables i intolerants als estadis de futbol.

No cal ser massa intel·ligent, doncs, per adonar-se que si al derbi de diumenge les entrades costen 10 euros, no és pas quelcom gratuït: és acció-reacció (més o menys encertada, això seria mot discutible), conseqüència de la hipocresia i el silenci covard davant fets absolutament intolerables que han quedat impunes, i té molt a veure amb una expressió ben típicament catalana: 'cornuts i pagar el beure'. Per molta campanya prèvia als derbis de l'any passat, quan després va passar el que va passar, el club del qual vosté n'és el màxim responsable (i la imatge del qual va quedar injustament tacada per culpa d'uns pocs aficionats amb comportaments absolutament reprobables), no va fer ni una sola condemna a tot plegat. Sincerament, i intentant ser el més just, assenyat i acurat en els adjectius utilitzats, fer-se ara l'ofès, agafar la bandera dels preus populars, i voler anar de senyor de cara al partit de tornada, em sembla un missatge populista, demagog i bastant oportunista, que l'únic que fa és encendre els ànims dels aficionats. Vostés, com a presidents, igual que nosaltres, els periodistes, tenim una responsabilitat de la que no podem defugir i que ens va amb el càrrec. I tots junts estem obligats a vetllar i denunciar el que no és correcte, i defensar valors de respecte, convivència, civisme i concòrdia. Li recordo que estem parlant simplement d'ESPORT, una de les millors eines didàctiques per integrar també tots aquests valors a la nostra societat.

Com haurà pogut captar per les meves paraules, publico aquest article des de la més absoluta indignació, però no vull que ningú es confongui: es tracta d'una denúncia contra una actitud molt concreta (únicament la que expressa amb les seves paraules concretes en aquest tema en particular) i la faria igual si passés a l'inrevès. Tinc la sort d'escriure aquest blog des de la més absoluta llibertat perquè jo vull, sense treure ni un sol cèntim a canvi de res ni de ningú, i amb l'única limitacio de la meva pròpia autocensura. Molts són els que intenten influir-me per que digui això o digui allò altre, però al final tot el que aquí publico ho decideixo únicament jo, més o menys encertadament. Des de casa meva. I si guanyem a la Pobla de Mafumet amb un gol d'Alberto amb la mà, ho dic, i punt. Igual que si considero que Gissy s'inventa un penal i empatem al Narcís Sala per culpa d'aquella jugada, també ho expresso amb tota la naturalitat del món. I si demà m'aixeco amb el peu esquerre i decideixo que estic fart d'invertir tantíssimes hores en aquest projecte personal de simple estima a un club i a una Vila, ho faré, i em quedaré tant ample. I segurament ningú em trobarà a faltar, cosa que tampoc em preocupa en absolut.

Calen gestos sincers i honestos més enllà de les fotografies per que el derbi sigui una festa del futbol i res més
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)

Com haurà pogut comprovar també, quan una cosa m'indigna, no puc parar d'expressar-ho en 1.000 idees i arguments (no suporto les crítiques buides o basades en tòpics infantils que tantes vegades escoltem en el món del futbol), i m'allargo moltíssim. Em puc equivocar 1.000 vegades i no tindré cap inconveninent en rectificar qualsevol idea inexacta, mal expressada o fora de to que hagi pogut cometre en aquest llarguíssim text. Però no vull acabar sense demanar-li una cosa: tot i que ha arribat un punt a la vida en què confio ben poc en l'èsser humà en general, estic convençut que a unes 40 hores per que es disputi el derbi, tots estem a temps de fer petits gestos per normalitzar el clima i que diumenge puguem parlar, simplement, de la passió que ens uneix a tots: el FUTBOL. Estic convençut que vosté és a temps encara de condemnar els actes vandàlics de l'any passat, demostrant l'honestedat i l'elegància que se li pressuposen al president d'un gran club com la U.E. Sant Andreu. I també estic convençut que si això passa, la directiva del C.E.Europa que presideix Guillaume De Bode també estaria a temps de rectificar i recuperar els preus populars que no va tenir cap problema a acordar la passada temporada, abans de tot el que va passar.

Els capitans lluiran braçalets contra la homofòbia: els valors que volem veure al derbi
(FOTO: CEEuropa.cat)

I oblidem-nos d'actituds intolerants, i focalitzem-nos en altres aspectes del derbi molt més didàctics, com la campanya que organitza la revista Panenka contra la homofòbia amb la col·laboració dels futbolistes dels dos equips; o en les declaracions assenyades de Cano o Segovia a FutbolCatalunya; o fixem-nos en els simples aspectes futbolístics del partit en sí. Estant el Sant Andreu en zona de play-off i l'Europa en zona de descens, aquí tenen vostés arguments de sobra per burxar-nos i fer tota la conya que vulguin al respecte. O com feia avui amb enginy un tuit de 'Flama i Ginesta', relacionant els preus de les entrades i el famós 'Black Friday'. Qualsevol mostra d'humor sarcàstic i intel·ligent és benvinguda per alimentar la rivalitat sense necessitat de caure en insults, hostilitats ni vandalismes que tenen ben poc a veure amb l'esport. Els que ens estimem una miqueta el futbol català comencem a estar fins els collons dels que el volen convertir en un camp de batalla on vomitar el pitjor de la nostra societat. Reconvertint una mica una famós lema que corre en els nostres temps, i encara que pugui semblar contradictori, jo no penso deixar d'expressar la meva absoluta repulsa i ràbia contra la intolerància de qualsevol mena. I tant de bo totes les persones que, com vosté, tenen poder per canviar alguna cosa també s'uneixin a aquest crit, perquè rectificar és de savis i honora a les persones: ODI ETERN AL FUTBOL VIOLENT.

Cordialitat prèvia al derbi al Narcís Sala del passat mes de febrer
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)


diumenge, 20 de novembre del 2016

Terrassa 3 - Europa 0; diumenge per oblidar

Dura derrota, l'equip cau al descens, 3 sancionats i 2 lesionats més per al derbi...
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)

Diumenge desastrós per a l'Europa. Els escapulats han patit una dura derrota per 3-0 a Terrassa, cauen a la zona de descens per primer cop en tota la temporada, perden 3 titulars per sanció de cara al derbi de diumenge contra el Sant Andreu (Navarro, Rojas i Joel Marín), i també hi podria haver les baixes per lesió afegides d'Óscar Sielva (que s'ha fet mal durant l'escalfament) i del porter Moha, que no ha pogut acabar el partit. Dues rematades al travesser d'Alberto i Fran Bea, 221 minuts sense marcar (només 9 gols marcats en 15 partits), o 5 derrotes en els 6 últims partits són altres de le xifres que exemplifiquen el mal moment d'un equip que, com l'any passat, sembla haver tocat fons a la jornada 15. Una altra dada molt significativa: l'Europa no perdia per 3 gols o més des del 23 de gener de 2011, quan va caure 0-3 amb la Montañesa.

L'Europa és ara divuitè amb 11 punts de 45 possibles, a 3 de la teòrica salvació (i a 5 de la salvació real a dia d'avui, ja que hi ha 3 equips catalans en descens directe a la Segona B). Diumenge a les 12h al Nou Sardenya, derbi contra un Sant Andreu que avui s'ha situat en places de play-off. Una finalíssima on només valdrà guanyar.


FONT: BTV Esports

FONT: FCF.cat

Zona Mixta:

Aquestes eren les valoracions del tècnics Joan Esteva i Agustín Vacas en la roda de premsa posterior al partit, recollides per l'Àngel Garreta per al web oficial de l'Europa:


FONT: CEEuropa.cat


Així ho han vist:

-Web oficial CE Europa
-Web oficial Terrassa FC

-Tercera.cat
-Futbolcatalunya
-El Travesser
-L'Esportiu

-L'Independent de Gràcia


Resultats 15ª jornada:

FONT: FCF.cat


FONT: BTV Esports


FONT: BTV Esports


FONT: BTV Esports


FONT: Youtube Cerdanyola FC


divendres, 18 de novembre del 2016

Prèvia Terrassa - Europa; examen de nivell

L'Europa afronta aquest diumenge a les 17h a l'Olímpic de Terrassa un nou examen per intentar redreçar el vol a la lliga. I no és un examen qualsevol, ja que el calendari continua fent pujada: el rival serà un Terrassa dissenyat per lluitar pel títol i el play-off, i que tot i que no ha començat tan bé com s'esperava, té un autèntic equipàs. Un repte majúscul per a un Europa amb dubtes, sí; però si ho mirem des d'una altra perspectiva, també és una magnífica oportunitat per reivindicar-se i donar un cop sobre la taula que reforci la moral del grup. A ningú se li escapa, a més, que la pròxima setmana hi ha el derbi contra el Sant Andreu, i no hi hauria millor manera per sortir del pou que guanyar aquests dos partits i fer-los servir com a trampolí anímic. L'equip i l'afició ho necessiten...



Recuperar l'esperit dels Canyars, el camí a seguir
(FOTO: 'Vamos, escapulados!')

I és que a ningú se li escapa que l'Europa arriba al partit després de 4 derrotes a les 5 últimes jornades. Una realitat que no es pot amagar, però que no es pot convertir en un llast. El que ja ha passat no es pot canviar, però sí que ho pot fer la tendència del que vindrà, a partir de l'esforç, la lluita col·lectiva i el sacrifici comú. Com deia l'altre dia Joan Esteva, els números en defensa no són pas catastròfics (14 gols encaixats en 14 partits), i la major urgència ara mateix és millorar la productivitat ofensiva: i és que amb només 9 gols marcats, l'Europa és el segon pitjor equip de la lliga en aquest aspecte, molt lluny de les expectatives i el potencial de la plantilla gracienca.

Cano ja entrena però seria baixa diumenge. Objectiu: el derbi contra el Sant Andreu.
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)

De cara a aquest partit, Gonzalo és baixa per l'expulsió del passat diumenge. El capità Àlex Cano ja entrena amb normalitat, però en principi encara no podrà jugar aquest diumenge. També continuen de baixa per lesió FerAbel Rita i Éric ReverterBoison ja està disponible, un cop va tornar de la convocatòria amb la selecció de Libèria (finalment va ser suplent i no va jugar cap minut en l'amistós jugat dimarts a Nairobi contra Kènya).


EL RIVAL:


FOTO: Juanma Medina / Terrassa FC

El Terrassa té una de les plantilles més potents del grup català de Tercera, tot i que també ha començat de manera irregular: molt bé a casa (5 victòries, 1 empat i 1 única derrota), però amb molts problemes a fora, on només ha sumat 3 punts (3 menys que l'Europa). Això sí, no hi ha cap dubte que ara mateix tots ens canviaríem per la situació del conjunt egarenc, que ocupa la vuitena plaça amb 19 punts, a només 3 del play-off. Sorprenentment, el club terrassenc va destituir el seu tècnic Toni Rodríguez, i des de fa quatre jornades, és Agustín Vacas qui es fa càrrec de la banqueta dels vermells.

Tècnic, fitxatges, baixes i jugadors que es mantenen al Terrassa
(FONT: Futbolcatalunya.com)

Pel que fa a la plantilla, el Terrassa ha fet una autèntica revolució aquesta temporada, amb una forta aposta econòmica per reforçar l'equip, nodrint-lo a més de molts jugadors de la mateixa ciutat egarenca. I és innegable que els vermells han fet una plantilla de luxe: l'ex-Tenerife Cristian Garcia, els ex-Hospi Raul Torres o Guillem Castell, l'ex-Gavà Raíllo, l'ex-Arandina Fran Ochoa, l'ex-escapulat Amantini (procedent del Badalona), Ortega (Granollers), Velillas (Montañesa) o 3 futbolistes de l'Europa de la passada temporada: els egarencs David López i Álex Fernández, i ara fa uns dies, també Nils Puchades (hem parlat amb ells aquesta setmana en aquesta entrevista).

De cara a aquest partit, Agustín Vacas no pot comptar amb els lesionats Borges, Marc Vilajosana, Roger Martínez i Fran Ochoa

 Nils, David López i Álex Fernández es retroben amb l'Europa
(FOTO: Álex Fernández)

 Darrer onze del Terrassa, diumenge passat a Les Grases
(FONT: twitter Terrassa FC)


PRECEDENTS:

FONT: Futbolme.com

Segons el CD oficial d'Història i Estadística del club, Europa i Terrassa s'han enfrontat 53 vegades en partits oficials, amb un balanç de 24 victòries, 11 empats i 18 derrotes, amb 85 gols marcats i 75 d'encaixats. A Tercera, 44 precedents, amb 20 triomfs, 11 empats, 13 desfetes, 67 gols a favor i 44 de rebuts. Als últims 12 enfrontaments, només una derrota gracienca (aquella maleïda penúltima jornada de la temporada 2013-2014, amb gol d'Oriol Dot).

Al web oficial del Terrassa fan un recull de precedents entre tots dos equips, comptant també els partits amistosos. Segons aquestes dades, serien 125 els precedents totals, amb un equilibri gairebé total: 51 victòries de l'Europa, 22 empats i 52 derrotes, amb 252 gols marcats i 254 d'encaixats.


La temporada passada, victòria gracienca amb gol de Poves
(FONT: BTV Esports)



ESTADI:


OLÍMPIC DE TERRASSA 
(c/ Jocs Olímpics s/n, Terrassa)
Diumenge 20 novembre, 17h.

10 euros Tribuna.
5 euros Socis Europa, General i Gols. 
Gratis Socis Terrassa FC.

FOTO: clubsicamps.cat

FONT: Google Maps

Temps previst per a diumenge a Terrassa
(FONT: meteosat.com)


Partits jornada 15:

FONT: FCF.cat



Agenda partits CE Europa:

FONT: CEEuropa.cat


dijous, 17 de novembre del 2016

Nils, David López i Álex Fernández, rivals 'ex-capulats'

Nils, David i Álex, dilluns a l'Olímpic de Terrassa
(FOTO: Àlex Fernández)

El Terrassa-Europa del pròxim diumenge a les 17h tindrà molts alicients. Un d'ells (o potser seria més exacte dir tres), serà el retrobament amb 3 jugadors que l'any passat vestien la samarreta escapulada: David López, Álex Fernández i Nils Puchades. Com hem anat fins ara en la prèvia d'altres partits amb ex-jugadors de l'any passat, aprofitem l'avinentesa per saber què tal la nova experiència, i conèixer la seva versió de per què van marxar, tot i l'interès del club per renovar-los. Obviament, sobra dir que les opinions dels jugadors són personals i intransferibles, i que cada lector és ben grandet per quedar-se amb la versió que consideri més oportuna.


DAVID LÓPEZ: "VAIG MARXAR MOLT DECEBUT; VAIG PLORAR DE RÀBIA I IMPOTÈNCIA"


FOTO: Juanma Medina / Terrassa FC


1) Què tal per Terrassa? Tot i l'inici irregular i el canvi de tècnic, esteu només a 3 punts del play-off.

Doncs la veritat és que molt, molt bé. Sí que és veritat que no hem cobert les expectatives que es van crear a l’estiu, i vulguis o no, no pots estar tan a gustcom a un li agradaria. Però ens tracten increïblement bé, l’afició té la mateixa gana que nosaltres, i ens acompanyen a cada desplaçament que poden. A Sant Feliu eren més de 100, espectacular. A més, estic jugant a la meva ciutat, i això es un plus que sempre suma.

Respecte a la lliga, crec que estem 'a la pomada'. A banda de Vilafranca, Olot i Peralada, que s’han distanciat, la cosa està molt disputada, i tot punt que s’aconsegueix val or. Ens hagués agradat estar lluitant més amunt, però la realitat és aquesta. La nostra assignatura a millorar de cara a les següents jornades és guanyar fora; encara no ho hem fet aquesta temporada, i això ens està privant d’estar algunes posicions més amunt. Confio en la plantilla que tenim. Per sort hi ha un grup espectacular i, mica en mica, estem guanyant la intensitat tan necessària en aquesta Tercera divisió.

2) Cóm estàs veient la temporada de l'Europa? Per què creus que està tenint tants problemes? Els veus capaços de repetir la remuntada de l'any passat?

Precisament, aquest diumenge vaig estar al Nou Sardenya amb l’Álex. Al meu parer, pateix els mateixos símptomes que vam sofrir l’any passat, i la veritat és que, amb tanta pressió, quan les coses no surten bé, és molt difícil jugar. Cada minut es converteix en un autèntic martiri i un gol en contra té l’efecte de tres.

La veritat és que no conec a la gran majoria dels jugadors que hi ha, només als companys que queden de l’any passat, així que tampoc puc dir-te gran cosa perquè no els conec. Però el que vam fer l’any passat és una cosa molt i molt difícil. Es pot considerar gairebé un miracle, perquè a més de ficar-nos a play-off amb una jornada de marge, ho vam fer amb molts punts, així que la segona volta va ser una autèntica bogeria. És molt difícil aconseguir tants punts, i més a la segona volta, ja que tots els equips es reforcen, i aconseguir punts encara costa més.

3) Cóm va anar la teva sortida del club? Per què vas decidir marxar?

Bé, després d’acabar eliminats del play-off d’aquella manera, em vaig decebre moltíssim. Sempre he dit que la meva il·lusió era jugar al Terrassa, ja fos a Tercera, Segona, Primera divisió o Quarta catalana. Era l’equip que sempre anava a veure des de ben petit, i jugar a la teva ciutat, a més de a una entitat històrica, sempre és una il·lusió. Però l’any que vaig passar a l’Europa va ser espectacular, i tothom em va tractar de meravella. Al futbol sempre m’he mogut per sensacions i les que vaig tenir a aquell vestidor van ser de les millors durant tota la temporada, inclòs quant estàvem al pou. Els jugadors érem una família.

Malauradament, es van donar una sèrie de circumstàncies una vegada acabada la temporada que no em van agradar gens. Tenia la sensació que no hi hauria el mateix ambient, i no sé si és així o no, però crec que vaig encertar amb la meva decisió. Em sap de greu pels aficionats. Diumenge vaig tornar al Nou Sardenya per primer cop, i la veritat és que em vaig endur una grata sensació. Veure que la gent s’alegra de veure’t i et saluda amb un somriure em va fer molt feliç; em fa veure que el meu treball al club, tot i que va ser per poc temps, va arribar a molta gent i el valoren. La veritat és que l’Europa, juntament amb el Terrassa, té unes de les aficions més maques del nostre grup.

4) Et vas sentir decebut o dolgut amb algú al club? Algun retret per cóm va anar tot plegat?

Bé, quedaria molt be dir que no, i tots tan amics! Però la veritat és que vaig marxar molt decebut. I molt és molt. Fins i tot vaig deixar alguna llàgrima de la ràbia i la impotència. Vaig arribar a l’Europa sense demanar res, acceptant les condicions que em van oferir, perquè considerava que arribava a una entitat especial i massa sort tenia que volguessin comptar amb mi. Al playoff em vaig jugar el físic, el genoll per ser més exactes. Sí que és veritat que per decisió pròpia, però crec que vaig deixar palès el meu compromís amb el club. En acabar la temporada, creia que el compromís que vaig mantenir durant tota la temporada es veuria reconegut, però no va ser així. Més aviat al contrari, per renovar per a la següent temporada hauria de demostrar que el meu genoll estava bé, i després ja en parlaríem. Això em va fer molt de mal. Per això considero que la meva sortida no va ser com m’agradaria. Si que és cert que només he pogut estar un any, però crec que a final de temporada no es van fer les coses bé, i per això em vaig sentir decebut; en especial amb el president De Bode i l’Albert Poch.

Amb en Guillaume vaig tenir l’ocasió de parlar-ne una vegada. Ja va passar tot i vam concloure que va ser un malentès; tothom es pot equivocar, jo el primer i el que més, però si en parlem, sempre s’arriba a una entesa. En canvi, amb l’Albert ja no vaig saber res més. És més, l’últim dia que el vaig veure, no va voler ni mirar-me a la cara a l’hora d'acomiadar-me. Es va prendre la meva marxa i la d'alguns companys com una cosa personal contra ell, i en cap cas és així. A més, era una altra persona, que a la cara em deia que era imprescindible per a l’any següent, però a l’esquena meva comentava que no es refiava del meu genoll. Si no confies en mi, ho dius a la cara i tan amics, no passa res, no seria el primer. Gran part de culpa de que fitxés per l’Europa la va tenir ell, perquè el considerava un súper classe, però també la té de que marxés.

5) Has parlat amb algun ex-company? Alguna aposta, bromes, etc per al partit de diumenge? La teva porra per al Terrassa-Europa?

Amb els de l’any passat encara tinc relació, vam fer molt bona pinya, i encara alguns d’ells ens veiem de tant en tant per sopar tot junts i fer unes rialles. A la llarga, és el que queda del futbol, i penso que de l’Europa em porto alguns grans amics. Amb el que més parlo és amb Alberto, i la veritat és que encara no hem parlat de res respecte a aquest partit. Però segur que alguna aposta caurà per afegir un al·licient més al partit. Si tinc l’ocasió de jugar, espero que no em toqui marcar-lo a l’estratègia a pilota aturada, perquè és un animal.

La meva porra per al Terrassa-Europa? Doncs confio en emportar-nos la victòria, tot i que ja sabem que no serà gens fàcil. Amb el canvi d’entrenador, la intensitat sempre augmenta, i no descobreixo cap cosa si dic que l’Europa té un autèntic equipàs. Espero que no tinguin el seu dia, i que nosaltres estem inspirats de cara a porteria. Serà un partit bonic per a mi i per a qualsevol que li agradi el futbol.


ÁLEX FERNÁNDEZ: "NO VAIG NOTAR FEELING NI PROU INTERÉS PER CONTINUAR A L'EUROPA"


FOTO: Juanma Medina / Terrassa FC

1) Què tal per Terrassa? Tot i l'inici irregular i el canvi de tècnic, esteu només a 3 punts del play-off.

Sí, hem passat per una ratxa un pèl inestable, amb canvi de tècnic inclòs, però l'equip segueix enganxat a la zona alta i a tan sols 3 punts de la quarta plaça. És una pena, perquè ens estan penalitzant molt els resultats fora de casa, però estem convençuts i treballem per ser a la zona alta el més aviat possible.

 2) Cóm estàs veient la temporada de l'Europa? Per què creus que està tenint tants problemes? Els veus capaços de repetir la remuntada de l'any passat? 

De moment els resultats són els que manen i per a un club com l'Europa la temporada no està sent bona fins ara. No sé els motius pels que no els hi surten les coses. Crec que si no et trobes dins el vestidor, les explicacions son difícils de trobar. D'altra banda, crec que repetir la segona volta que vam fer l'any passat és molt difícil. Vam treballar molt i vam haver de retallar molts punts quan tot semblava perdut. Difícilment tornarem a veure la increïble dinàmica que vam fer l'any passat, però res és impossible.

3) Cóm va anar la teva sortida del club? Per què vas decidir marxar?  

La trucada del Terrassa, l'interès que demostraven per mi i la transparència amb la que parlàvem van ser determinants per decidir-me. A més, significava tornar a "casa meva", a un club on vaig passar molt bons anys. La meva sortida del club va ser molt ràpida. Al dia següent de tenir la reunió amb l'Albert ja vaig decidir deixar el club. Durant la reunió no vaig notar el feeling ni l'interès suficient per continuar a l'Europa. Durant la negociació, van haver-hi moltes contradiccions que feien que no pogués confiar en el que em deien i quedar-me a l'Europa.

4) Et vas sentir decebut o dolgut amb algú al club? Algun retret per cóm va anar tot plegat? 

Decebut sí. Tot l'interès i suport de paraula que vaig rebre durant les últimes jornades i el play-off, parlant sobre la temporada vinent fossin quins fossin els resultats, no es van veure reflectits en una reunió freda en la que no es mostrava ni es lluitava pràcticament per la meva continuïtat en expressar les meves sensacions i veure que tenia la oferta del Terrassa. Si ja tenia gairebé una decisió presa, me la van facilitar encara més.

5) Has parlat amb algun ex-company? Alguna aposta, bromes, etc per al partit de diumenge? La teva porra per al Terrassa-Europa? 

De moment encara no, però guardo molt bona relació amb tots ells. El vestidor que hi havia l'any passat va ser la clau de l'"èxit". No m'havia plantejat cap resultat, però sí la victòria. Aposto per un 2-0. Serà un partit d'alt nivell segur.


NILS: "LA PRIMERA OPCIÓ ERA JUGAR A SEGONA B"


FOTO: Juanma Medina / Terrassa FC

1) Què tal per Terrassa? Tot i l'inici irregular i el canvi de tècnic, esteu només a 3 punts del play-off.

El vestidor m'ha rebut molt bé. Hi ha molt bon ambient i em sento molt còmode. A casa, l'equip està fent bons partits i guanyant punts, però si volem estar a dalt hem de guanyar fora de casa.

2) Cóm estàs veient la temporada de l'Europa? Per què creus que està tenint tants problemes? Els veus capaços de repetir la remuntada de l'any passat? 

L'Europa té jugadors bons amb experiència a Tercera, però potser com a conjunt no acaben de funcionar! A veure si després del partit de Terrassa el nou entrenador troba la tecla per que tot funcioni.

3) Cóm va anar la teva sortida del club? Per què vas decidir marxar? 

Al final de temporada em va sortir la possibilitat de pujar de categoria i anar a Badalona, i era una gran oportunitat, però no ha sortit com volia!

4) Et vas sentir decebut o dolgut amb algú al club? Algun retret per cóm va anar tot plegat? 

Tenia bastant clar que la primera opció era jugar a Segona B! El club em va oferir renovar, però jo ho tenia clar.

5) Vas tenir la opció de tornar a les últimes setmanes. Per què vas triar el Terrassa?

Vaig tornar a parlar amb l'Europa, però els excompanys i el projecte que volen fer a Terrassa em van fer decantar per aquest club que m'ha rebut molt bé.

6) Has parlat amb algun ex-company? Alguna aposta, bromes, etc per al partit de diumenge? La teva porra per al Terrassa-Europa? 

Amb algun he parlat... però queda entre nosaltres!! Jeje. La meva porra es una victòria del Terrassa 2-0.


NOVETATS A LA VISTA A LA PLANTILLA I COS TÈCNIC

Matías Borsot s'incorpora al cos tècnic
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)

En la seva segona setmana com a entrenador de l'Europa, Joan Esteva ha començat ja a extreure algunes conclusions respecte a les mancances de l'equip. Això es pot traduir pròximament en forma de fitxatges, i això ja ha passat, de fet, al cos tècnic. Tal i com ja ha deixat entreveure en algunes compareixences públiques aquests dies, l'entrenador escapulat vol incorporar algun jugador que pugui completar el potencial de la plantilla. Després de l'adéu a l'estiu de futbolistes com Nils, Montoro o Rovira, la posició d'extrem va quedar força desguarnida, i ara que el nou tècnic vol fer alguns canvis en la manera de jugar de l'equip, vol potenciar aquesta zona del camp. I és que en la plantilla actual, només Jordi Cano i Reverter poden ocupar aquesta posició natural amb garanties.

D'altra banda, Esteva ha incorporat al seu staff tècnic a Matías Borsot, que ja va ser el seu segon entrenador al Sant Andreu, i amb qui també va coincidir com a director esportiu de l'Sporting Mahonès quan l'entrenador era l'actual tècnic de l'Europa.