FOTO: David Grau (remimages) / CEEuropa.cat
Diuen que la nit de reis és nit d'il·lusions i de màgia, i de ben segur que els 1.630 espectadors que es van aplegar ahir al Nou Sardenya van marxar a dormir amb un enorme somriure i recuperant les sensacions d'il·lusió de quan eren nens. I és que, tot i que tothom confiava que aquest Europa podia plantar-li cara a qualsevol, inclòs el líder, també és ben cert que la trajectòria de l'Olot a la lliga era com per tenir-li tot el respecte del món al conjunt de La Garrotxa. Però l'exhibició de fe, lluita, i disciplina tàctica dels homes de Pedro Dólera davant el totpoderós líder són la confirmació definitiva que aquest Europa està cridat a fer coses grans aquesta temporada. "L'afició té dret a somiar; nosaltres només hem de pensar en la Pobla de Mafumet", deia el tècnic després del partit, i té tota la raó del món. El pitjor que podria fer l'equip ara mateix és pensar-se que ja ho té tot fet. Però de ben segur que si mantenen la mateixa línia de bon futbol, treball i humilitat, els somnis de l'afició escapulada estaran més a prop de complir-se.
Ja als prolegòmens, la tarda feia olor de jornada per recordar. De fet, durant tota la setmana, parlessis amb qui parlessis del món del futbol català, t'acabava fent la mateixa pregunta: "ens veiem dissabte al Nou Sardenya, oi?". Lamentablement, les obligacions laborals no em permetien contestar a la pregunta amb un "sí", i ens vam haver de conformar amb seguir-ho via twitter, i les retransmissions de Ràdio Olot i Ona SPS, amb aquella coseta a l'estòmac reservada per a les grans ocasions. Però en quant van començar a arribar tuits i imatges de les cues al Nou Sardenya que van durar fins ben entrada la 1ª part del partit, la veu que tenim tots a dins va començar a cridar: "avui la fem grossa, nen".
I la veu tenia raó. Futbolísticament no va ser el partit més brillant de la temporada, és cert, però sí una interessantíssima batalla tàctica i d'intensitat entre el dos millors equips de la temporada ara per ara. I pràcticament tohtom també coincideix a dir que si algú mereixia la victòria, aquest va ser l'Europa. Ho vam tenir ja a la primera meitat en rematades de Cano, Óscar Muñoz i Guzmán, i ho vam rematar amb el golàs de falta de Javi Lara al minut 7 de la represa. És el seu quart gol de la temporada, i el segon de falta que fem aquesta lliga, després d'aquell golàs de Cebri en el debut a Terrassa. Una dada curiosa: els seus 4 gols sempre han significat obrir la llauna, i només a Manlleu es va escapar la victòria a l'últim instant. Des del gol fins al final, el patiment va venir més per la incertesa d'un marcador curt que no pas per cap allau d'ocasions de l'Olot, que només va poder-ho intentar amb intenció i perill en un parell d'ocasions, gràcies a una tasca defensiva pràcticament impecable.
I així com hi ha partits que l'actuació d'un jugador destaca més que la dels altres, possiblement el més just en aquest cas és destacar tot el bloc que va lluitar com si fos un per tombar al líder: començant per Rafa Leva, que als darrers minuts va evitar l'empat amb una gran aturada per tornar a deixar la porteria a zero; el porter escapulat ja fa 258 minuts que no encaixa cap gol, des del segon de De Mesa el dia del Balaguer. Seguint per aquesta defensa sòlida i ferma que només ha concedit 12 gols en 18 partits, situant l'equip com el tercer equip que menys gols encaixa: la parella Cano-Víctor Durán és de les més infranquejables de la lliga, i punyals per banda com Édgar i León van ser un gran encert a l'hora de fitxar el passat estiu. Valderas és d'aquells jugadors que sembla que no hi sigui, però dóna un gran equilibri creació-recuperació al mig del camp. La temporada de Javi Lara està sent espectacular, i al marge del gol, la jugada que fa per deixar sol Óscar Muñoz a la ocasió més clara de la 1ª meitat és de traca i mocador. Que a Guzmán l'hagin triat millor jugador català de 3ª al 2012 no és casualitat, i si ahir culmina la jugada dins de l'àrea a la 1ª part, s'enfonsa l'estadi. Camacho em té el cor robat perquè és d'aquells jugadors diferents que, en quant toca la pilota, intueixies que d'allà pot sortir una acció especial; i la jugada en què dribla 3 jugadors per forçar la falta del gol n'és una prova. Óscar Muñoz no va estar fi de cara a porteria, però una setmana més es va barallar amb mitja defensa rival, demostrant una capacitat intimidatòria i un olfacte de gol que ens pot donar moltes alegries. I què dir del capi Àlex Delmàs? Presència, experiència, lideratge... i una dada: des que va entrar al descans del partit del Balaguer quan l'Europa perdia i va revolucionar aquell partit, s'ha guanyat la titularitat i l'equip ha sumat 9 punts de 9 possibles i no ha encaixat cap gol. Història viva del club, un jugador de la seva trajectòria mereixeria un ascens escapulat a 2ª B en el seu curriculum. I no m'oblido d'homes que van entrar a la 2ª meitat com Epitié, Rovira i Diego, que hagin de jugar de titulars o ho facin de revulsius, sempre sumen i mantenen el nivell d'un equip realment equilibrat. I per descomptat, Pedro Dólera i el cos tècnic, que les van passar putes ara fa uns mesos, i finament poden gaudir del premi dels elogis i els bons resultats a una feina que ahir es va veure reflectida en la manera d'anular les principals virtuts de l'Olot.
I, per descomptat, menció a banda per a l'espectacular entrada a les grades del Nou Sardenya. 1.630 persones en un partit de 3ª és una xifra espectacular, i quan avui veia que a camps de 2ª B com Llagostera o el Prat hi havia 250 i 650 persones respectivament segons els comptes de twitter oficial dels clubs, la dada d'assistència d'ahir encara guanya més força. És cert, avui era un dia molt tonto per anar a futbol i ahir va ser un partit especial; i està clar que no cada diumenge vindrà tanta gent a l'estadi, però si l'equip manté la línia de jocs i resultats i aconsegueix enganxar 800-1000 persones per partit, la imbatibilitat a casa es pot perllongar encara molt més. M'encanta haver de repetir la data del 22 d'abril de 2012 a cada prèvia dels partits al Nou Sardenya, setmana rere setmana...
I acabo amb la dada que ja avançava ahir: des que vam caure a Cornellà a la jornada 9, l'Europa seria líder amb 23 punts sumats, per 19 de l'Olot, 15 de la Grama, 14 de Rubí o Terrassa... mentre el Cornellà n'ha fet 12. No ens ho creiem més del compte, però no dubtem a creure en un equip que ens pot donar moltes alegries. I m'encanta la volada que està agafant el crit que, confiem, passi a la història com el de l'any de l'ascens: vamos, escapulados!!!
FOTO: Roger Sánchez / tercera.cat
Ja als prolegòmens, la tarda feia olor de jornada per recordar. De fet, durant tota la setmana, parlessis amb qui parlessis del món del futbol català, t'acabava fent la mateixa pregunta: "ens veiem dissabte al Nou Sardenya, oi?". Lamentablement, les obligacions laborals no em permetien contestar a la pregunta amb un "sí", i ens vam haver de conformar amb seguir-ho via twitter, i les retransmissions de Ràdio Olot i Ona SPS, amb aquella coseta a l'estòmac reservada per a les grans ocasions. Però en quant van començar a arribar tuits i imatges de les cues al Nou Sardenya que van durar fins ben entrada la 1ª part del partit, la veu que tenim tots a dins va començar a cridar: "avui la fem grossa, nen".
FOTO: Jordi Nomdedeu
I la veu tenia raó. Futbolísticament no va ser el partit més brillant de la temporada, és cert, però sí una interessantíssima batalla tàctica i d'intensitat entre el dos millors equips de la temporada ara per ara. I pràcticament tohtom també coincideix a dir que si algú mereixia la victòria, aquest va ser l'Europa. Ho vam tenir ja a la primera meitat en rematades de Cano, Óscar Muñoz i Guzmán, i ho vam rematar amb el golàs de falta de Javi Lara al minut 7 de la represa. És el seu quart gol de la temporada, i el segon de falta que fem aquesta lliga, després d'aquell golàs de Cebri en el debut a Terrassa. Una dada curiosa: els seus 4 gols sempre han significat obrir la llauna, i només a Manlleu es va escapar la victòria a l'últim instant. Des del gol fins al final, el patiment va venir més per la incertesa d'un marcador curt que no pas per cap allau d'ocasions de l'Olot, que només va poder-ho intentar amb intenció i perill en un parell d'ocasions, gràcies a una tasca defensiva pràcticament impecable.
I així com hi ha partits que l'actuació d'un jugador destaca més que la dels altres, possiblement el més just en aquest cas és destacar tot el bloc que va lluitar com si fos un per tombar al líder: començant per Rafa Leva, que als darrers minuts va evitar l'empat amb una gran aturada per tornar a deixar la porteria a zero; el porter escapulat ja fa 258 minuts que no encaixa cap gol, des del segon de De Mesa el dia del Balaguer. Seguint per aquesta defensa sòlida i ferma que només ha concedit 12 gols en 18 partits, situant l'equip com el tercer equip que menys gols encaixa: la parella Cano-Víctor Durán és de les més infranquejables de la lliga, i punyals per banda com Édgar i León van ser un gran encert a l'hora de fitxar el passat estiu. Valderas és d'aquells jugadors que sembla que no hi sigui, però dóna un gran equilibri creació-recuperació al mig del camp. La temporada de Javi Lara està sent espectacular, i al marge del gol, la jugada que fa per deixar sol Óscar Muñoz a la ocasió més clara de la 1ª meitat és de traca i mocador. Que a Guzmán l'hagin triat millor jugador català de 3ª al 2012 no és casualitat, i si ahir culmina la jugada dins de l'àrea a la 1ª part, s'enfonsa l'estadi. Camacho em té el cor robat perquè és d'aquells jugadors diferents que, en quant toca la pilota, intueixies que d'allà pot sortir una acció especial; i la jugada en què dribla 3 jugadors per forçar la falta del gol n'és una prova. Óscar Muñoz no va estar fi de cara a porteria, però una setmana més es va barallar amb mitja defensa rival, demostrant una capacitat intimidatòria i un olfacte de gol que ens pot donar moltes alegries. I què dir del capi Àlex Delmàs? Presència, experiència, lideratge... i una dada: des que va entrar al descans del partit del Balaguer quan l'Europa perdia i va revolucionar aquell partit, s'ha guanyat la titularitat i l'equip ha sumat 9 punts de 9 possibles i no ha encaixat cap gol. Història viva del club, un jugador de la seva trajectòria mereixeria un ascens escapulat a 2ª B en el seu curriculum. I no m'oblido d'homes que van entrar a la 2ª meitat com Epitié, Rovira i Diego, que hagin de jugar de titulars o ho facin de revulsius, sempre sumen i mantenen el nivell d'un equip realment equilibrat. I per descomptat, Pedro Dólera i el cos tècnic, que les van passar putes ara fa uns mesos, i finament poden gaudir del premi dels elogis i els bons resultats a una feina que ahir es va veure reflectida en la manera d'anular les principals virtuts de l'Olot.
FOTO: David Grau (reimmages) / CEEuropa.cat
I, per descomptat, menció a banda per a l'espectacular entrada a les grades del Nou Sardenya. 1.630 persones en un partit de 3ª és una xifra espectacular, i quan avui veia que a camps de 2ª B com Llagostera o el Prat hi havia 250 i 650 persones respectivament segons els comptes de twitter oficial dels clubs, la dada d'assistència d'ahir encara guanya més força. És cert, avui era un dia molt tonto per anar a futbol i ahir va ser un partit especial; i està clar que no cada diumenge vindrà tanta gent a l'estadi, però si l'equip manté la línia de jocs i resultats i aconsegueix enganxar 800-1000 persones per partit, la imbatibilitat a casa es pot perllongar encara molt més. M'encanta haver de repetir la data del 22 d'abril de 2012 a cada prèvia dels partits al Nou Sardenya, setmana rere setmana...
I acabo amb la dada que ja avançava ahir: des que vam caure a Cornellà a la jornada 9, l'Europa seria líder amb 23 punts sumats, per 19 de l'Olot, 15 de la Grama, 14 de Rubí o Terrassa... mentre el Cornellà n'ha fet 12. No ens ho creiem més del compte, però no dubtem a creure en un equip que ens pot donar moltes alegries. I m'encanta la volada que està agafant el crit que, confiem, passi a la història com el de l'any de l'ascens: vamos, escapulados!!!
FONT: acta oficial FCF
Aquí podeu escoltar la crònica del partit que va fer el company de la XTVL Roger Sánchez a l''En Joc' de La Xarxa Ràdio de dissabte, i entrevistes post-partit de l'Óscar Herreros al míster escapulat, Pedro Dólera, i al pitxitxi de l'Olot Carlos Martínez, reconeixent el gran treball defensiu de l'Europa:
Així ho han vist...:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada